19 d’abril 2008

Presentació del llibre Tiem(pos) Modernos.

El passat divendres 18 d'abril de 2008, dins de les activitats de la setmana de Sant Jordi que organitza el Centre Municipal de Cultura de Cervera, es va presentar el llibre "Tiem(pos) modernos" a les set del vespre a la Sala Buireu de la Llar de Jubilats de Cervera. En aquesta obra es tracta la visió que el cinema contemporani de ciència ficció ofereix de la ciència. El treball d’investigació va ser coordinat per Carme Gallego i compta amb els següents autors: Miquel Barceló, Jordi Font-Agustí, Pere Gallardo-Torrano, Carme Gallego, Jordi José, Jordi Lamarca, Manuel Moreno, Antoni Munné-Jordà, Pilar Porredon, Toni Segarra i Santiago Serrano Maya, tots ells i elles components del grup d’estudi sobre Tecnociència, cinema i literatura de l’Institut de Tecnoètica de la Fundació Epson-Ibèrica de Barcelona.

A la presentació del llibre assistiren Rosa Fabregat, autora de llibres de ciència ficció com ara, “La Capellana” (1988) i “La dama del glaç”(1977) que inclou” “Embrió humà ultracongelat núm. F-77” i “Pel camí de l’arbre de la vida” , i Pilar Porredon i Santiago Serrano Maya, co-autors del llibre “Tiem(pos)modernos”.

El llibre ha estat editat per Editorial Sirius. Dins de l'àmbit de Cervera, el llibre es pot trobar a la llibreria Rossich (c. General Güell, Cervera, Lleida).

Presentació del llibre Tiem(pos) Modernos.)






Notes al suplement Urgell-Segarra del diari Segre (18 d'abril de 2008).





Nota al diari Avui (18 d'abril de 2008).

14 d’abril 2008

Tanguy, le surrealiste.


Diuen que Yves Tanguy (5 de gener de 1900, París -15 de gener de 1955 Woodbury, Connecticut, USA) va decidir ser pintor quan va veure una obra de Giorgio de Chirico l’any 1923. Sempre he pensat que l’art és perillós i que la pintura encara ho és més. Al MNAC es va fer una exposició de l’artista des dels seus inicis fins a les darreres obres fetes als EUA on s’havia radicat amb la seva segona esposa, la també pintora Kay Sage (Linn Sage, Albany, 1898 - Woodbury, 1963).

Dues pinzellades.
Tanguy era un autodidacta en la tècnica pictòrica (Picasso primer va tenir com a mestre al seu pare i després va anar a diferents institucions fins que avorrit les va abandonar), a més a més va decidir fer-se pintor ja d’adult, aleshores crida l’atenció l’elevat grau de perfecció tècnica que assoleix en la seva obra, la pintura de Tanguy és d’una tècnica depurada. Com va arribar a aquesta perfecció? El grup dels surrealistes a més d’intercanviar experiències, també ho feien amb les pràctiques pictòriques?
O és Tanguy qui experimenta i cerca respostes?
(Picasso deia que ell no buscava, trobava)

En els quadres de l’artista la terra es fon amb el cel, de fet aquest és el paisatge que es pot veure quan hi ha boira al mar, no hi ha horitzó. Tanguy era fill de pares bretons al morir el seu pare en 1908, la seva mare decideix tornar a Bretanya, al seu poble Locronan, Finisterre. A Finisterre, Bretanya, es produeix el fenòmen anomenat estran, que és una zona del litoral de plenamar i baixamar, aleshores és una zona que queda coberta d’aigua en la plenamar i descoberta en la baixamar. En aquesta àrea es dóna una ecologia especial, amb una fauna d’anèmones, petxines, estrelles de mar, crancs... i algues que viuen en aquestes condicions de dessecació i inundació. També com és un territori d’erosió es troben pedres o conglomerats desgastats per les aigües que a la vegada dibuixen en les arenes formes que depenen de la seva grandària i consistència. Moltes de les seves pintures recorden aquest paisatges als que el pintor va estar lligat tota la seva vida.
Al morir la segona dona d’Ives Tanguy, les cendres del pintor i les del seu amic Pierre Matisse que havien romàs conservades, van ser portades a França i escampades a la platja de Duarnenez, a la Bretanya.

Xago Serrano.