22 de juliol 2011

Lucian Freud ha mort.




El pintor nascut a Alemanya el 8 de desembre de 1922, ha mort avui a Londres on s’havia refugiat la seva família fugint de la barbàrie nazi l’any 1933, Lucian tenia onze anys, per tant és considerat un artista anglès. Va passar per diferents estils, sempre dins de la pintura figurativa; als seus inicis es va adscriure al Surrealisme (era nét de Sigmund Freud) i als cinquanta fà una obra propera l’Hiperrealisme. Després evoluciona a una pintura figurativa de pocs motius: l’ésser humà, moltes vegades grans nus; gossos, en especial llebrers; cavalls, Freud arriba a dormir en els seus estables; el seu estudi i els paisatges que es veuen des d’aquest. Res més. La seva tècnica amb l’estil ja consolidat és l’empast a l’oli, capes i capes de pintura gruixuda, sense diluir i els color sense mesclar; la tela va adquirint una textura densa i la pell dels nus sembla com si estiguessin raspats amb un instrument. La seva pintura es d’un Realisme Psicològic. Freud mostra la psicologia del seu retratats, el pes del temps i de la vida sobre les persones, va fer un petit retrat de la Reina on la mostrava més envellida que l’actual amb tot el pes del terrible segle vint reflectit a la seva cara.
Vaig conèixer la pintura de Freud a la exposició al CaixaFòrum de Barcelona, l’any 2003, quan la malaltia ja m’havia mossegat i era la primera exposició que visitava recolzat a l’espatlla del meu fill Oriol. Recordo el nus de les seves filles sense concessions. Els models monstruosos. La pintura inquietant de l’heura. El paisatge de patis interiors vist des de la finestra de l’estudi. L’estudi atrotinat. La pintura de la seva dona amb el llebrer blanc proper a l’Hiperrealisme. Però per damunt de tot, recordo que la impressió que tinc és que el pintor reflectia a la seva pintura el pas de la vida en els homes i les seves creacions: gossos i cavalls.

Santiago Serrano