01 d’octubre 2012

Obra Gràfica Arnau Alemany: Disponible.



Presentació inaugural: Mari Itô.

EL NOSTRE TERRATRÈMOL INTERIOR


Bona tarda aquest primer dia de setembre del dotzè any del nou mil·leni.

Benvinguts tots a La Cerverina d'Art.

Benvinguda Mati Ito

Amb la vostra comprensió us demano uns minuts per a explicar-vos una petita història personal.

Els primers records que tinc del terratrèmol en el meu pais del Sud són les dones que sortien al carrer, es mesaven els cabells i es donaven cops al pit cridant:

Misericòrdia Senyor

M'espantaven més que el seisme. Aquests crits em van acompanyar durant tots els meus malsons infantils.

Després amb els anys he arribat a pensar que demanar Misericòrdia als Deus, a la Natura, és una blasfèmia, un despropòsit.

Els Deus, la Natura, ens han donat aquesta Casa, aquesta Terra per a viure, per a comprendre-la com és, per a preparar-nos i soportar la seva ira i per agraïr els seus fruïts.

La Natura avisa amb temps, hi ha signes en la terra, en el mar, en l'aire, en els ocells, en els animals que murmuren que vindrà el seisme, ens cal aprendre a llegir-los i preparar-nos.

El seisme és la totalitat donat que es mou el que pensavem era innamobible, el que és etern.

I ens deixa orfes del tot.

Aleshores sempre m'ha despertat tant la curiositat, com la necessitat de tenir respostes, de conéixer que fan altres pobles, altres cultures allunyades a la meva.

Qué fan els islandesos que viuen damunt una terra que està sempre en moviment i transformació?

I sobre tot aprendre japonés.

He llegit (si m'equivoco ells em corretgiran)
que damunt la desgràcia la gent japonesa no demostra el seu dolor
No, perque no el senti
No, perque no pateixi
No, perque no estigui estripada per dintre

Sinó

perquè mostrar dolor pot augmentar el dolor de l'altre
Aquest acte d'altruïsme a mi em commou

De la poesia es diu que serveix per a ordenar el món.
Per fer-lo més comprensible.

L'Art ens serveix per fixar el món
Detenir-lo en l'espai i en el temps.
En una mil·lèssima de segon.
Tot.

Un paisatge es fa etern, no canviarà mai més
Un somriure és per a tots els temps.
Una mirada per a tots
Un crit que no calla mai.
Una denúncia que va encara més enllà del moment
Un moment d'alegria per a sempre més.

L'art detura el món i ens el posa a les nostres mans, al nostre abast.

L'art ens reconforta davant el que no entenem o el que ens supera

Una de les últimes obres de Goya feta al seu exil·li definitiu a Burdeus als 82 anys, és el dibuix d'un ancià amb una llarga barba blanca i amb bastó. A sota hi ha una inscripció que diu: Aun aprendo.

És veritat, encara estem aprenent


SANTUARI D'ISE

El temple Shinto d'ISE
reneix cada vint anys
de si mateix
Cada vint anys
torna a néixer exactament igual
com va morir
des de l'any quart AC

Cada vint anys
el poble Shinto
creu que la Natura
mort i torna a néixer
cada vint anys.

Si al ganivet
que estàs usant
per tallar el pà
de cada dia
l'hi has canviat
varies vegades
el manec i la fulla
és encara
el mateix ganivet?

Per al poble Shinto
vuit milions de deitats
vetllen per la Natura
el seu alè
ho impregna tot
Tot és sagrat
res és prosaïc

No sé bé
si és la serp
que neda a l'aigua
o l'aigua que dibuixa
la serp.

Si gairebé no puc caminar
i no tinc forces
per aixecar-me
per damunt del mur
i ja no veig
més enllà de la nostra porta
Encara soc el mateix d'ahir?

La serp canvia de pell
cada any
Les nostres cèl·lules
es renoven cada set anys
El temple d'ISE
es reconstrueix cada vint anys
La Terra es renova
en cada seisme.

Moltes gràcies
una vegada més a Mari
per portar la seva obra a La Cerverina d'Art
i a tots vosaltres per la vostra assistència i amistat.

Inauguració: Mari Itô





















21 d’agost 2012




Si tenim
un pa i una nina
ja podem viure

Estimats
Benvinguts tots
Una vegada més
a La Cerverina d'Art

Benvingudes Victòria i Maria
a aquesta casa
que espero sigui
a partir d'ara
també casa vostra

Ara quan hem fet
la corba d'aquesta
disetena temporada
I
quan ens apropem més
als vint que als deu anys
de La Cerverina d'Art
Encara tenim somnis
que ens queden
per complir

Ara quan els temps
ens creiden “perill, perill”
i les alarmes
no deixen d'udolar
és l'hora de recordar
la dita mallorquina que diu:
El que resisteix guanya.

Nosaltres, els del teatre de l'art
som i serem resistens.
Hem resistit
a la indiferència i a l'afalac
a l'aplaudiment i a la censura
a la benedicció i a la persecució
a l'exaltació i a la lapidació
hem  resistit
fins i tot
a la nostra pròpia desil·lució
i encara som aquí.

Per què?

Solament perquè
algú ha de fer-ho
algú ha de servir bellesa
per a pal·liar la sed
de qui camina.

Encara ens queden somnis
per a acomplir

Voldriem posar-li rodes
a La Cerverina d'Art
I
treure-la a caminar
pels camins d'Europa
i anar
a Ciutats com aquesta
a la recerca
d'un pais interior
que són on néixen
les ciutats enyorades
i
per què no
posar-li rodes
de veritat
i
anar pels pobles
de La Segarra
mostrant
les obres
que hem seleccionat
per a vosaltres

Per tant
estic molt cofoi
de tenir la Victòria i la Maria
a casa nostra
perquè
és una manera
de tornar a començar
a caminar
i anar a mirar
d'altres horitzons
i d'altres postes de sol

Estimats
en aquests
moments foscos
és l'hora
de tornar a alçar
les virolades banderes
de l'art
per a ser
cada vegada
més
nosaltres

Pa i nines
Pa i nines
Pa i nines

Salud
I
Benvinguts
una vegada més

Xago Serrano,
La Cerverina d'Art.

Obres de Maria Falk i Victoria Ahlborn.








04 de juliol 2012

JOSEP MARIA CABAYOL, DEDICACIÓ SERENA I TENAÇ A LA PINTURA L'obra més actual de Josep Maria Cabayol es caracteritza per l'elaboració acurada, per l'anàlisi detallada dels elements que hi figuren, potser per una recreació sobre un mateix tema, vist i estudiat des de vessants o punts de vista diferents, poc diferents tanmateix, però que permeten aprofundir en l'estudi de detalls. Josep M. Cabayol Serramià va mostrar des de molt jove la inquietud per la pintura. Des de 1966 va freqüentar el taller del pintor Salvador Masana, del qual ve rebre no només unes nocions elementals sobre la forma de manejar el llapis i els pinzells, de tractar els colors i d'observar-ne les masses en el paisatge natural, sinó també, i potser principalment, l'impuls i l'ànim per seguir el camí pel qual mostrava predisposició i voluntat. De 1969 a 1971 va cursar estudis a l'Escola d'arts i Oficis de Palma de Mallorca. En aquests anys participà en diversos certàmens juvenils d'art de Vilanova i de Barcelona, en algun dels quals resultà guardonat. El 1969 presentà la primera exposició individual al Foment Vilanoví. A partir d'aquesta data ha realitzat peròdicament exposicions personals a Vilanova, a Barcelona, a Palma de Mallorca, i en altres ciutats de Catalunya, al Marroc i als EUA. A més, ha participat en diverses col·lectives. Josep M. Cabayol ha conreat bàsicament el paisatge, amb atenció especial per la composició geomètrica de les edificacions, tant rurals com urbanes, i pels efectes de la llum, més que no pas per les ponoràmiques del paisatge natural, amb els elements físics de la geografia i amb la vegetació que els és inherent. Les vistes de terrats urbans el motivaren de forma directa. Josep M. Cabayol, progressivament, anà fixant l'esguard en l'efecte de la llum sobre la superfície de les construccions i, de forma particular, en la rica varietat en tonalitats diverses entorn del blanc, i d'alguns colors tènues que l'acompanyen. El coneixement de la illa d'Eivissa, cap al 1976, fou per a Josep M. Cabayol un descobriment personal que li serví de tema preferent per a la pintura. Des de llavors s'ha centrat principalment en els fragments de construccions populars en tons blancs o molt clars. De forma semblant a com conegué el paisatge d'Eivissa, en un viatge descobrí el del Marroc. Des de 1995 hi ha fet diverses estades, amb la finalitat d'admirar les cases i els conjunts d'edificacions amb predomini de façanes blanques d'algunes zones del país -com ara Xauen, Rabat i altres- amb una observació atenta dels detalls, per prendre apunts i notes, que han inspirat una bona part de l'obra dels darrers anys. Al llarg de la vida, en diverses èpoques, ha realitzat composicions de fruites i estudis sobre les superficies d'objectes de vidre, i els efectes produïts per la llum en els reflexos i en les transparències. Els darrers anys ha aprofundit més en l'execució de les obres, dins de les temàtiques citades, a base de més dibuix, d'una observació més precisa de les estructures i els matisos de colors en les superfícies, cercant més realisme. Des del seu taller, la riquesa de formes, de textures, de matisos de color en unes carbasses, unes magranes, uns codonys, uns cargols de mar, la superfície de la taula que els suporta, etc. ha inspirat un bon conjunt de realitzacions. Josep M. Cabayol procura dedicar a la pintura diverses hores cada dia, sense pressa, fruint en l'etudi de l'objecte de l'obra i de l'execució lenta però ben elaborada. Francesc X. Puig Rovira

25 de juny 2012

Inauguració de Josep Maria Cabayol: L'acte inaugural.

JOSEP MARIA CABAYOL 23 de juny de 2012 – 22 de juliol de 2012


El passat dissabte 23 de juny, La Cerverina d'Art va inaugurar l'exposició de pintura de l’artista vilanoví Josep Maria Cabayol. L’acte s’iniciava amb els parlaments d’Oriol Luis Serrano, membre de La Cerverina d’Art, i del mateix autor, Josep Maria Cabayol. 


 El primer, Oriol Luis Serrano, va explaiar-se en com l'artista, havia arribat a Cervera: com les textures de la terra llaurada, les seves pedres, els seus marges, els colors tan canviants en funció de la temporada, la història amagada i l’evident, l’havien atret de Cervera. Fascinat pel Carrer Major cerverí, Cabayol, arriba a La Cerverina d’Art i es presenta com a un futurible expositor a la sala. Dos anys més tard, l’exposició veu la llum en aquesta sintètica mostra de l’obra de l’artista garrafenc.

 A continuació, Josep Maria Cabayol, explica el sentiment que el vincula amb aquestes obres. En un principi, deixa clar que, pels seus origens costaners, els seus motius beuen de la Mar Mediterrània, en un sentit explícit així com en un sentit cultural. La cultura mediterrània és el seu motiu fonamental, a una i altra riba, sud i nord (”Balàfia, Eivissa” o “Xauen: Carrer que no passa”en són exemple d’aquest maridatge entre ambdues ribes). La tonalitat dels colors empresos, involuntàriament, el transporta a l’instant que està vivint anímicament. No és una lectura que trascendeixi la obra, donant-li un sentit singular, senzillament, l’ús de determinats colors, l’aplicació o no de certs contrasts en còdols marins amaguen un instant vital (Sèrie “Pedres de mar”). Cabayol ho sap, ho percep i així ho va compartir amb els assistents a l’acte. Alhora, explica els motius que plasma en la seva obra: les portes envellides que el fan pensar més enllà de la imatge, a més a més de dotar-les d’una bellesa única, com a obra dins d’una altra obra pictòrica (”Marrakech: Portelles”). Per a acabar, l’artista es fixa en un petit quadre, que roman penjat a una de les cantonades de la sala principal de la galeria, “Tronc de figuera al marge”. En aquesta petita obra, ell hi planteja un joc que, la mateixa natura mediterrània, ofereix a l’espectador. Una forma grisàcia que emergeix d’un marge de pedra grisa. Una figuera s’obre camí en un marge. Pedra i tronc gairebé es fusionen en una sola figura, generant un tot únic i indivisible.

Aquest acte inaugural, va comptar amb l’assitència del Paer en cap de Cervera, Ramon Royes i Guàrdia, i la Regidora de festes i promoció turística de la ciutat, Elvira Costa. Ambdos van passar una bona estona parlant sobre l’obra exposada amb l’artista.

Cabayol és un pintor figuratiu que, mitjançant l'ús del color transmet el sentiment més profund a l'espectador. Un conjunt de còdols dispersats en un sòl qualsevol, són en si mateixos la plasmació d'un moment vital que, l'artista eexterioritza amb la subtilitat del color. El llenguatge és subtil però clar: les formes més o menys perfilades, de colors més neutres a colors més saturats, així ens transporta al seu dedins aquest artista de Vilanova i la Geltrú.



22 de juny 2012

La trajectòria professional: JOSEP MARIA CABAYOL.

Josep Maria Cabayol inaugura demà dissabte 23 de juny a LA CERVERINA D'ART.




EXPOSICIONS INDIVIDUALS 


1969 
Cercle Artístic. Foment Vilanoví. Vilanova.

1970 
Galeria L'Ull de Vidre. Palma de Mallorca. 


1972 
Galeria d'Art Catafau. Vilanova. Galeria d'Art Signe. Barcelona. Biffens. Sitges. 


1973 
Galeria Prisma. Vilanova. Sun Set. Vilanova. 


1974 
Galeria Niu d'Art. Sant Cugat del Vallès. 
Galeria Prisma. Vilanova. Galeria Arts. Valls. 


1975 
Sala Almirall. Barcelona. 
Galeria Agora 3. Sitges. 
Caixa Provincial. El Vendrell. 
Galeria Prisma. Vilanova. 
Galeria Arts. Valls. 


1976 
Galeria Blau Fels. Castelldefels. 
Caixa Provincial. El Vendrell. 
Sala Almirall. Vilafranca. 


1977 
Sala d'Art Valentí. Vilanoveta. 
Centre Nacional. Sant Sadurní d'Anoia. 
Caixa Provincial. El Vendrell. 
Belles Arts. Sabadell. 
Galeria Riba. Barcelona. 


1978 
Galeria Vell i Nou. Barcelona. 
Galeria Prisma. Vilanova. 
Galeria d'Art Xipell. Manresa. 
Festival de Jazz. Terrassa 


1979 
Galeria Cunium. Inca. Mallorca. 
Galeria Riba. Barcelona. 
Galeria Dama. Calafell. 
Galeria Prisma. Vilanova. 


1980 
Galeria Dama. Calafell. 
Galeria Costa. Sant Sadurní d'Anoia. 
Alorda Park. Calafell. 


1981 
Galeria Majestic. Barcelona. 
Galeria Art 7. Tarragona. 
Sala d'Art Valentí. Vilanoveta. 
Galeria Foz. Sitges. 
La Galeria de Vilanova. Vilanova. 


1982 
Galeria Vell i Nou. Barcelona. 


1983 
La Premsa. Sant Pere de Ribes. 
Galeria Prisma. Vilanova. 
Galería Roch Minué. Palma de Mallorca. 


1986 
Galeria Roglan. Barcelona. 
Galeria Prisma. Vilanova. 


1996 
Les Cinc Voltes Sala d'Art. Sant Pere de Ribes. 
La Premsa. Sant Pere de Ribes. 
Galeria Prisma. Vilanova. 


1997 
La Premsa. Sant Pere de Ribes. 
Cal Talaveró Galeria d'Art. Verdú (l'Urgell). 
Galeria Prisma. Vilanova. 


1998 
Baraka. Barcelona. 
Otman. Barcelona. 
Galerie Tissemlal. Chefchaouen (Marroc) 
Galeria Prisma. Vilanova. 
La Premsa. Sant Pere de Ribes. 
Etnia. Barcelona. 


1999 
Centre Cívic Barceloneta. 
Barroc Born. Barcelona. 
Pati Llimona. Barcelona. 
Galerie Tissemlal. Chefchaouen (Marroc) 
La Premsa. Sant Pere de Ribes. 
Baraka. Barcelona. 


2000 
Centre Cívic Guinardó Torre Llobreta. Barcelona 
Cal Talaveró. Galeria d'Art. Verdú (l'Urgell). 
Galeria Prisma, Vilanova i la Geltrú. 
Baraka, Barcelona. 
Galeria Tissemlal, Chefchaouen (Marroc),


2001 
Instituto Cervantes. Fez (Marroc). 
Las Rozas, Madrid. 
Espai Lluis Ribas, St. Cugat. 
Galeria Safia, Barcelona 


2002 
123 Soho Art Gallery. New York. 
Walter Bazarin Art Gallery. Sao Paulo. Brazil. 
Galeria Safia, Barcelona. 


2005 
Retrospectiva a Fundació Caixa Penedès. 
FÒRUM BERGER.Vilafranca del Penedès. 
Galeria Prisma, Vilanova i la Geltrú. 


2006 
Full Spectrum Gallery. Longmont, Colorado. EUA. 
Art Lliure, Galeria d'Art, Lleida. 


2012 
La Cerverina d'Art. Cervera.