24 de desembre 2015

BON NADAL. Le bateaux Mystérieux. Odilon Redon, 1897 // Xago Serrano, 2015.

A
Bet Lehem
Mariam

va sentir els dolors del part el caravanserrall estava ple
la va portar
a casa dels seus parents
on va néixer
Yeshúa
el va aixecar
en alt
el va reconèixer
com el seu primogènit
de l'any quart
abans de Crist


Yuosia
a la quadra
va succeir

junt amb els animals
Yuosia
al començament
de la tardor



/////////////////////////



A
Bet Lehem
Mariam
Sintió los dolores del parto
el caravasar estaba lleno
Yuosia
la llevó
a casa de sus parientes
donde nació
Yeshúa
en la cuadra
junto a los animales
Yuosia
lo levantó
en alto
lo reconoció
como su primogénito
Sucedió
 al inicio
del otoño
en el año cuarto
 antes de Cristo







////////
Bon Nadal a totes i tots.
Una abraçada de La Cerverina d'Art ,
La vostra galeria a La Segarra

////////
Poema de Xago Serrano.
Disseny d'Oluiso
Obra pictòrica d' Odilon Redon
Música "Snowmen" de Kai Engel

16 d’octubre 2015

Els bons consells. (20 anys de La Cerverina d'Art)


ELS BONS CONSELLS
de 1995 a 2005
800.000.000
batecs

(Un text de Xago Serrano per al dia de celebració del 20è aniversari de La Cerverina d'Art, 26 de setembre de 2105)


Ens van donar molt bons consells
no facis això
no facis allò
        que no dóna diners
Qui va comprar aquestes coses?
Potser algun capritxós
però qui més?
Perquè no poses un frankfurt
A tothom li agraden
els frankfurts
perfumen l'ambient
atrauen el turisme
donen un toc
d'elegància internacional
O una hamburgueseria
li donaria a la ciutat
un ambient modern
quasi novaiorquès
transatlàntic
cosmopolita
Quants
i quants
bons consells
Què fàcil és donar-los!
Què difícil és escoltar-los!
Ens deien
porteu
bodegons
flors
paisatges
coses que la gent entengui
Però
què entenem?

Diuen
que Picasso
quan feia un viatge
en tren
el seu company
        de cabina
el va reconèixer

Li va dir:
        Mestre
        perquè no pinta
        la realitat?

Picasso l'hi va 
        preguntar:
           Com és la realitat?
Així:
        Va dir el viatger
        mostrant una foto 
        de la seva dona
        que va treure
        de la butxaca

Ah! - va dir Picasso -
En blanc i negre
I plana

Si la realitat és una
fotografia en blanc i negre

Llavors 
cal pintar-la
        de colors
        llampants
        arbitraris
        lliures
Com la paleta 
        dels fauves
Les bèsties salvatges
        de la pintura
Llençar-la a l'aire
        com un quadre
        de Mondrian
convertida en un estel
com els de Joan
quan de nen
corria entre les tomateres
del Mas Miró
i veia les constel·lacions
        en les encanyissades
        que després 
                    -molt temps després-
        van omplir els seus quadres
        de nits estelades

Volíem
Volar 
        per damunt
        de les teulades
        en mig dels blaus
                    i els personatges
                    i animals ingràvids
                    de Marc Chagall

Girar i girar
        com gira
         la Via Làctia
        pintada 
en els ulls
d'home del Sud
        de Roberto Matta
I
baixar 
pels pendents
        embogides
 d'un Val del Paraíso
dels gravats
de Carlos Hermosilla
O
tremolar
emocionats
com un quadre
        de Rothko
O
quedar a punt de trencar-nos
        convertits en escuma
com l'onada eterna
        de Hokusai
esperar 
en el profund silenci
dels quadres 
        de Denis Hopper
la trucada que no arriba

Que donaria jo
        perquè em xiuxiueges
a cau d'orella les coses
        que he de fer! 

Com el vent
que canta 
en els mòbils de Calder
I
en els de César Manrique
pastor de vents
Guardià de volcans
Sembrador
        d'illes  mars  galernes
                    somnis
Creador
        de palaus
        de pedra cremada

Ser
la síntesi
        del segle
en un filferro
        ple de dolor
                    esperança
                                desig
com els caminants
        de Giacometti

Fer-nos
        rotunds
        esfèrics
        exuberants
        rodons
com un quadre
        de Botero

I
rodar pel món
        en el Carro de Fenc
        -del Bosch-
        lúcid
        de tan al·lucinat
Rodar
al sotragueig 
de les rodes del carro 
al mig de tot
surant
entre el que està bé 
        i el que està malament
entre la bellesa 
        i la lletjor
entre el que és sublim 
        i el que és abjecte
entre
        la lloança
        i el menyspreu
entre
        el que és efímer
        i el que perdura

Que donaria jo
        perquè em xiuxiueges
a cau d'orella les coses
        que he de fer! 

Dir-me
que no 
ens hem equivocat
de camí
que hem
fet
els camins
dibuixat
amb guix
que pintàvem
de nens
en els carrers
i voreres
de les ciutats
dels pobles
I
les viles
        d'un món
transparent
        aeri
        esponjós
arbitrari
i
paradoxal
com
un Magritte

O
si 
deixes
de xiuxiuegar-me
a cau d'orella 
coses
que
no faré

Pot ser
al final faré
el que cal
I
tornaré
a equivocar-me
com
s'equivocava
Tanguy
quan
pensava
que els dibuixos
que deixaven
les arenes 
de les platges
de Finisterre
eren formes
d'altres
        mons
de paisatges 
        somniats
Quan
        solo
Era
        la realitat
en blanc i negre
D'una
fotografia
feta
per la Natura

Pero
qui deixa
de somniar
en
escapar-se
a un dibuix
que han 
deixat les onades
en qualsevol
platja
d'arenes negres
                                     de la Fi del Món?

Que donaria jo
        perquè em xiuxiueges
a cau d'orella les coses
        que no he de fer! 


Però com ben saps
              en el dia 
el cor 
batega
cent mil vegades
quaranta milions
cada any
I
solo
vuitcent mil miliones
cada vint anys

12 de setembre 2015

ELEMENTS. RAMON I SEBASTIÀ CAUS a La Cerverina d'Art

El dissabte 5 de setembre a La Cerverina d'Art es va inaugurar l'exposició ELEMENTS dels artistes Ramon i Sebastià Caus amb gran afluència de públic i expectació. El Sebastià presenta una col·lecció de fotografies, en art giclee, de racons de Cervera en dies de pluja, boira o neu, captant moments molt especials. El Ramon vesteix la sala amb algunes obres escultòriques de gran bellesa, espectaculars, en què usa materials com la fusta el ferro i l'alumini.
Romandrà oberta fins al dilluns 28 de setembre.



Diari Segre. 18/09/2015

La Mañana 25/09/2015


Benvolguts/ des

És una satisfacció per nosaltres haver arribat als 20 anys de la galeria.
El dissabte dia 26 de setembre a les 19 h ho celebrarem.
Mentrestant hi haurà la intervenció musical de Marc Espectre.

Us convidem a venir a bufar les espelmes i a brindar amb nosaltres.

Cordialment



20 anys de La Cerverina d'Art
1995-2015

La gent de la galeria, el Xago, la Pilar, la Queralt i l'Oriol donem les gràcies a totes les persones que ens heu acompanyat en aquesta celebració i a tots els amics i amigues que ens heu donat suport al llarg d'aquests 20 anys.
MOLTES GRÀCIES!



12 d’agost 2015

IVÁN-OLIVER A.P. : ENTROPIES

El dissabte 1 d'agost a La Cerverina d'Art es va inaugurar l'exposició d'IVÁN-OLIVER A.P. qui va presentar el seu projecte de ‪#‎collagraphs‬ i poesia-objecte.
Romandrà oberta fins el diumenge 23 d'agost.